És un tipus de càncer infantil també anomenat càncer del desenvolupament, un tipus de malaltia rara que no té relació amb agents externs i que pot sobrevenir a qualsevol nen. S’assembla més a una malformació que no pot prevenir-se que al càncer d’adults.

És un càncer poc comú que es desenvolupa al sistema nerviós simpàtic, una xarxa de nervis que transporta missatges del cervell a tot el cos. Malgrat les investigacions, les causes no s’han concretat i es creu que es deu a un creixement accidental que es produeix durant el desenvolupament del sistema nerviós simpàtic. Representa entre el 8 i el 10% dels tumors pediàtrics, i es donen uns 100 casos a l’any a Espanya. És el tumor sòlid més freqüent entre els lactants.

Generalment s’origina formant tumors sòlids a les glàndules suprarenals, ubicades a la part superior dels ronyons, però pot originar-se a l’abdomen, el coll, el tòrax o la pelvis. Els tumors poden estendre’s a altres parts del cos, com ara els ossos o la medul·la.

Tot i que pot aparèixer abans del naixement, normalment se sol diagnosticar entre el primer any de vida fins als tres anys. Pot tenir localitzacions anatòmiques i símptomes molt variats. Són tumors agressius d’alta mortalitat i gran afectació de l’estat general del pacient. I normalment quan és diagnosticat, ja existeix metàstasi, especialment a òrgans regionals i als ganglis limfàtics distants, a la medul·la òssia, ossos, fetge, pell i rarament al sistema nerviós central.

Quan el tumor és localitzat resulta generalment curable. Però la supervivència a llarg termini per als nens amb malaltia avançada i majors de 18 meses és pobre, tot i les teràpies agressives multimodals (quimioteràpia intensiva, cirurgia, radioteràpia, trasplantament de cèl·lules mare, immunoteràpia, etc.).

Podeu trobar més informació a la pàgina web de la Federació Espanyola de Malalties Rares o a la pàgina de lAssociació de Familiars i Amics de Pacients amb Neuroblastoma.